Segon dia de rossinyolades

Que puc dir d’aquest dia... Ha sigut fantàstic!!!!!

Vaig preparar espaguetis per les dues. A les 3.00 pm la vaig anar a buscar a la parada del bus, ja que ella sortia de l’INS. Vam anar passejant fins la muralla. 

Ella mai l’havia vist i li va agradar molt. També vam visitar els jardins alemanys i vam visitar tota aquella zona, fins que es va fer fosc.

A les 7.00 pm vam anar a prendre algo calentó, ja que feia molt de fret.

Primera dia de rossinyolades

El primer dia va ser fantàstic. Una primera trobada en un lloc adequat i senzill on poder parlar i dialogar tranquil·lament. El lloc que vam decidir era un bar molt calentó, ja que al carrer feia molt de fred. 

M’he va explicar tota mena de coses de la seva vida, i la meva cara era de sorpresa per tenir al meu costat una nena de catorze any amb tantes ganes i entusiasme per sortir endavant, donant lloc a un camí ple de objectius, els quals estic segura que els acabarà complint ja que la Laura es una nena molt valenta i lluitadora.  

Aquella estona de xarrada va durar quatre hores, quatre hores que van passar volant, sense cap mena d’incomoditat,  ja que no la coneixia de res. 

Va ser una estona gaudida i agraïda per la seva confiança que hem va donar en aquells moments.

Li vaig ensenyar la facultat de lletres i la d’educació i psicologia. Allà vam estar molta estona.

Aquell dia vaig tornar cap a casa pensant que seria un projecte més, ple d’emocions i bones estones amb la companya d’aquella nova nena que havia entrat en la meva vida.  

Tot començant el nou repte personal

En el Institut Montilivi un dia vaig arribar i el profe de català em va proposar aquest projecte. Al principi em vaig apuntar per si em tocava un tio guapo, però en arribar a la sala on coneixeríem a tots els mentors i conèixer a la meva mentora la Sheila em vaig alegrar, encara que estiguis molt nerviosa.

Al principi amb tothom, tinc molta vergonya, però la Sheila m'ha donat confiança i això a canviat. Totes les vegades que hem quedat, en arribar a casa, tinc ganes d'explicar el que hem fet.

En novembre va començar tot. La primera setmana ja vam començar amb la formació com a participants del projecte Rossinyol. Un plaer participar, emocionada, amb moltes ganes de començar. A mesura que pasaven les hores i els dies de la formació hem donava compte que aquesta experiència seria única i inoblidable.

Dia 19 de novembre a les 17.45h era el moment de conèixer amb la meva rossinyola. Ja vaig veure, dies abans, una foto d'ella, però al veure-la entrar a la sala, en aquells moments, no sabia pas si era ella o no, ja que la vaig veure més gran del que semblava a les fotos.

Em va impactar la manera en la qual la vaig conèixer, ja que els professionals que porten a la fi aquest projecte, van dinamitzar molt bé aquell moment de coneixença.

Una nena de catorze anys del INS Montilivi. En primer moment em va semblar molt tímida, però després, en passar els dies això va anar canviant.