Tot començant el nou repte personal

En el Institut Montilivi un dia vaig arribar i el profe de català em va proposar aquest projecte. Al principi em vaig apuntar per si em tocava un tio guapo, però en arribar a la sala on coneixeríem a tots els mentors i conèixer a la meva mentora la Sheila em vaig alegrar, encara que estiguis molt nerviosa.

Al principi amb tothom, tinc molta vergonya, però la Sheila m'ha donat confiança i això a canviat. Totes les vegades que hem quedat, en arribar a casa, tinc ganes d'explicar el que hem fet.

En novembre va començar tot. La primera setmana ja vam començar amb la formació com a participants del projecte Rossinyol. Un plaer participar, emocionada, amb moltes ganes de començar. A mesura que pasaven les hores i els dies de la formació hem donava compte que aquesta experiència seria única i inoblidable.

Dia 19 de novembre a les 17.45h era el moment de conèixer amb la meva rossinyola. Ja vaig veure, dies abans, una foto d'ella, però al veure-la entrar a la sala, en aquells moments, no sabia pas si era ella o no, ja que la vaig veure més gran del que semblava a les fotos.

Em va impactar la manera en la qual la vaig conèixer, ja que els professionals que porten a la fi aquest projecte, van dinamitzar molt bé aquell moment de coneixença.

Una nena de catorze anys del INS Montilivi. En primer moment em va semblar molt tímida, però després, en passar els dies això va anar canviant.